Les persones no naixem morals, ens en fem en el procés de socialització i resulta bàsic per regular les relacions entre els membres d’una mateixa societat. El desenvolupament dels sentiments i criteris morals es basa en aspectes cognitius i emocionals popis de l’individu i de la societat.
Si bé és cert que el desenvolupament moral en si mateix es produeix durant un període de temps relativament concret, no podem negar que ja des del naixement i al llarg de tota la vida seguirem desenvolupant-nos en aquest aspecte.
Un exemple que corrobora el fet que el desenvolupament moral s’inicia des de l’edat més primerenca és l’empatia precoç que funcionarà com a base del comportament altruista que es desenvoluparà més endavant. Erikson ens parla del sentiment de confiança bàsic que neix dels intercanvis afectius primordials entre els infants i els seus pares. Hoffman ens alerta que els nadons de mesos sintonitzen fàcilment amb els sentiments d’aflicció o d’alegria que perceben en els altres.
Per aquest darrer autor el desenvolupament moral té una base psicobiològica, en el sentit que l’empatia i l’altruisme són innats. Alhora, l’aprenentatge social resulta molt important ja que, a través de l’educació que els nens reben dels seus pares, reflexionen sobre les conductes i les seves conseqüències. Per a Hoffman, la moral són els sentiments, les creences, les conductes i la comprensió de les normes socials.
Rawls incorpora la vivència personal com a factor clau del desenvolupament. Així, per imitació, aprenen a estimar i en gaudeixen. Això fa que ho generalitzin el sentiment de confiança a altres microsistemes i, més endavant, entenen i poden explicar els seus sentiments i generalitzar-los, incorporant també els ideals.
Piaget aporta un enfocament cognitiu al desenvolupament de la moralitat. Per a ell l’essència de la moralitat és l’adquisició dels sistemes de regles de què està formada i aquesta adquisició està en funció de les capacitats cognitives. Així, les etapes que descriu del desenvolupament moral estan lligades a les cognitives. Durant l’etapa sensoriomotriu no hi ha regles morals i els infants actuen sense conèixer-les. No oblidem la idea d'egocentrisme que fa referència al fet de considerar el món exterior exclusivament des de la posició i perspectiva pròpies. A l’etapa preoperacional i a inici de les operacions concretes es desenvolupa la moral heterònoma, que és aquella que els ve donada per l’autoritat. Segons aquesta moral no es poden qüestionar ni canviar les normes. Al final de l’etapa de les operacions concretes i durant la de les operacions formals és quan s’adquireix la moral autònoma. Així, les normes són relatives a cada situació ja que són el resultat de l’acord entre les persones que conviuen i cooperen.
Kohlberg, partint de les idees de Piaget, contempla també el desenvolupament biològic de les habilitats cognitives. Els sis estadis que proposa estan definits per la perspectiva social i pel contingut moral i estan relacionats amb les estructures cognitives que proposava Piaget.
Gilligan posa importància sobretot en els sentiments d’empatia, als aspectes afectius i a l’aprenentatge de la moral. Des del seu punt de vista una conducta serà moral si té en compte les necessitats dels altres i intenta de donar-hi resposta.
Bandura més que posar l’accent en el raonament moral ho fa en la conducta moral, que s’aprèn a través dels propis principis de l’aprenentatge. A més, ens apropa a la idea que el desenvolupament moral és una qüestió personal que depèn de l’entorn i de les experiències pròpies de cada infant.
Durant l’adolescència el desenvolupament moral ja està força consolidat, si més no com a capacitat. Ara bé, durant aquesta etapa del cicle vital que, com sabem, està caracteritzada per les crisis per les quals van passant els individus, molt probablement hi haurà molts alts i baixos en les conductes morals que es protagonitzaran. El fet de dessatel·litzar-se de la família i que sigui el grup d’iguals el que prengui més importància, farà que els adolescents canviïn freqüentment les seves conductes. Sovint actuaran de manera diferent a com ho farien per tal de donar la imatge que creuen que els amics esperen d’ells. És per aquest motiu que esdevé summament important posar l’alerta com a educadors per tal que els adolescents no caiguin en conductes agressives i antisocials i educar-los per a la pro-socialitat.
Si bé és cert que el desenvolupament moral en si mateix es produeix durant un període de temps relativament concret, no podem negar que ja des del naixement i al llarg de tota la vida seguirem desenvolupant-nos en aquest aspecte.
Un exemple que corrobora el fet que el desenvolupament moral s’inicia des de l’edat més primerenca és l’empatia precoç que funcionarà com a base del comportament altruista que es desenvoluparà més endavant. Erikson ens parla del sentiment de confiança bàsic que neix dels intercanvis afectius primordials entre els infants i els seus pares. Hoffman ens alerta que els nadons de mesos sintonitzen fàcilment amb els sentiments d’aflicció o d’alegria que perceben en els altres.
Per aquest darrer autor el desenvolupament moral té una base psicobiològica, en el sentit que l’empatia i l’altruisme són innats. Alhora, l’aprenentatge social resulta molt important ja que, a través de l’educació que els nens reben dels seus pares, reflexionen sobre les conductes i les seves conseqüències. Per a Hoffman, la moral són els sentiments, les creences, les conductes i la comprensió de les normes socials.
Rawls incorpora la vivència personal com a factor clau del desenvolupament. Així, per imitació, aprenen a estimar i en gaudeixen. Això fa que ho generalitzin el sentiment de confiança a altres microsistemes i, més endavant, entenen i poden explicar els seus sentiments i generalitzar-los, incorporant també els ideals.
Piaget aporta un enfocament cognitiu al desenvolupament de la moralitat. Per a ell l’essència de la moralitat és l’adquisició dels sistemes de regles de què està formada i aquesta adquisició està en funció de les capacitats cognitives. Així, les etapes que descriu del desenvolupament moral estan lligades a les cognitives. Durant l’etapa sensoriomotriu no hi ha regles morals i els infants actuen sense conèixer-les. No oblidem la idea d'egocentrisme que fa referència al fet de considerar el món exterior exclusivament des de la posició i perspectiva pròpies. A l’etapa preoperacional i a inici de les operacions concretes es desenvolupa la moral heterònoma, que és aquella que els ve donada per l’autoritat. Segons aquesta moral no es poden qüestionar ni canviar les normes. Al final de l’etapa de les operacions concretes i durant la de les operacions formals és quan s’adquireix la moral autònoma. Així, les normes són relatives a cada situació ja que són el resultat de l’acord entre les persones que conviuen i cooperen.
Kohlberg, partint de les idees de Piaget, contempla també el desenvolupament biològic de les habilitats cognitives. Els sis estadis que proposa estan definits per la perspectiva social i pel contingut moral i estan relacionats amb les estructures cognitives que proposava Piaget.
Gilligan posa importància sobretot en els sentiments d’empatia, als aspectes afectius i a l’aprenentatge de la moral. Des del seu punt de vista una conducta serà moral si té en compte les necessitats dels altres i intenta de donar-hi resposta.
Bandura més que posar l’accent en el raonament moral ho fa en la conducta moral, que s’aprèn a través dels propis principis de l’aprenentatge. A més, ens apropa a la idea que el desenvolupament moral és una qüestió personal que depèn de l’entorn i de les experiències pròpies de cada infant.
Durant l’adolescència el desenvolupament moral ja està força consolidat, si més no com a capacitat. Ara bé, durant aquesta etapa del cicle vital que, com sabem, està caracteritzada per les crisis per les quals van passant els individus, molt probablement hi haurà molts alts i baixos en les conductes morals que es protagonitzaran. El fet de dessatel·litzar-se de la família i que sigui el grup d’iguals el que prengui més importància, farà que els adolescents canviïn freqüentment les seves conductes. Sovint actuaran de manera diferent a com ho farien per tal de donar la imatge que creuen que els amics esperen d’ells. És per aquest motiu que esdevé summament important posar l’alerta com a educadors per tal que els adolescents no caiguin en conductes agressives i antisocials i educar-los per a la pro-socialitat.
©
Mònica Colomer
