Parlem sobre Altes Capacitats

Quan parlem d'Altes Capacitats, ho hem de fer amb molta prudència i diferenciant bé els diferents grups:

© Mònica Colomer, 2017

És que el "profe" em té mania

Durant els últims dies els alumnes han anat arribant a casa amb les notes de la segona avaluació. És moment de reflexions i, en alguns casos, de donar explicacions.

A certes edats, sobretot a la preadolescència i l’adolescència, no és poc freqüent trobar-nos amb el comentari del noi o la noia que ens diu que tal “profe” li té mania i que per això l’ha suspès.

Sovint els adults responem a aquest comentari donant per fet que és una excusa i tendim a no seguir escoltant i a tallar el fil de conversa, de vegades fins i tot, desencadenant una discussió.

I així, no ens adonem de l’oportunitat que ens brinden aquestes situacions: I si enlloc de només enfadar-nos i quedar-nos amb la idea de l’excusa - que de ben segur moltes vegades és certa, no dic que no - aprofitéssim per anar més enllà?

¿Que no és veritat que, al llarg de la vida, tots ens trobem persones que no ens agraden massa i d’altres a qui nosaltres no caiem bé? Els alumnes, els adolescents, tampoc n’estan exempts d’això. I tot i que un professor hauria de ser capaç de no demostrar aquest tipus de sentiments, com a persones pot ser que alguna vegada no ho puguin evitar. Aquest però no és el tema d’aquest post, ni l’objectiu és qüestionar les actuacions dels docents.

Deia que els alumnes no estan exempts que els altres els puguin tenir mania. I quan arriba el moment que treuen el tema ens obren les portes per fer-los reflexionar de què els pot esperar en endavant. I així, ens obren també les portes per educar-los sobre com afrontar aquestes situacions. La infantesa i l’adolescència ens preparen per a la vida adulta i nosaltres els podem ajudar a entrenar-se.

En aquest cas concret, donar-los estratègies per si arribés a ser cert que el professor li té mania, poder reconduir la situació. Fer-li veure que, si ell s’esforça per fer allò que el professor demana, si s’hi esforça de veritat i inclús s’ho pren com un repte, si intenta establir-hi una comunicació positiva... segurament al final no només aprovarà aquella assignatura si no que, a més, la seva relació també haurà millorat.

I això no és tot. També els haurem sorprès: igual que els adults tenim idees preconcebudes sobre com actuen i reaccionen els adolescents, a ells els passa el mateix. Ho he pogut experimentar moltes vegades durant la meva carrera professional. Davant de situacions similars a aquesta, si s’aconsegueix trencar els seus esquemes, s’aconsegueix també que siguin molt més receptius a buscar solucions.

© Mònica Colomer, 2017

Importància de la planificació

Què són i a qui van dirigides les reeducacions psicopedagògiques?

El que hi ha darrera la reeducació psicopedagògica és un suport global a l’individu. Partint de les seves necessitats específiques, es busca dotar-lo d’estratègies que l’ajudin a superar les seves dificultats i potenciar les seves capacitats. I això no es redueix a intervenir únicament sobre el seu possible trastorn d’aprenentatge, sinó també a donar-li el suport emocional necessari - tant a ell com al seu entorn - per tal de fomentar la seva motivació, autonomia i autoestima.

S’hi treballen dificultats d’aprenentatge de nens i adolescents amb diagnòstics com el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat, la dislèxia, la discalcúlia, la disgrafia, etc. però també altres causes d’un rendiment escolar per sota de l’òptim per qualsevol altra circumstància. Així, pot resultar molt útil per instaurar hàbits i tècniques d’estudi, millorar l’expressió oral i escrita, la comprensió lectora, la resolució de problemes, aprendre com afrontar exàmens o presentacions orals, adquirir habilitats socials per relacionar-se tant amb els companys com amb els professors i, en definitiva, per tot allò relacionat amb el seu dia a dia com a estudiants.

© Mònica Colomer, 2017