Durant els últims dies els
alumnes han anat arribant a casa amb les notes de la segona avaluació. És moment
de reflexions i, en alguns casos, de donar explicacions.
A certes edats, sobretot a la
preadolescència i l’adolescència, no és poc freqüent trobar-nos amb el
comentari del noi o la noia que ens diu que tal “profe” li té mania i que per això l’ha suspès.
Sovint els adults responem a
aquest comentari donant per fet que és una excusa i tendim a no seguir
escoltant i a tallar el fil de conversa, de vegades fins i tot, desencadenant
una discussió.
I així, no ens adonem de l’oportunitat
que ens brinden aquestes situacions: I
si enlloc de només enfadar-nos i quedar-nos amb la idea de l’excusa - que de
ben segur moltes vegades és certa, no dic que no - aprofitéssim per anar més
enllà?
¿Que no és veritat que, al llarg
de la vida, tots ens trobem persones que no ens agraden massa i d’altres a qui
nosaltres no caiem bé? Els alumnes, els adolescents, tampoc n’estan exempts d’això.
I tot i que un professor hauria de ser capaç de no demostrar aquest tipus de
sentiments, com a persones pot ser que alguna vegada no ho puguin evitar. Aquest
però no és el tema d’aquest post, ni l’objectiu és qüestionar les actuacions
dels docents.
Deia que els alumnes no estan exempts
que els altres els puguin tenir mania. I quan arriba el moment que treuen el
tema ens obren les portes per fer-los reflexionar de què els pot esperar en
endavant. I així, ens obren també les portes per educar-los sobre com afrontar
aquestes situacions. La infantesa i l’adolescència ens preparen per a la vida
adulta i nosaltres els podem ajudar a entrenar-se.
En aquest cas concret, donar-los
estratègies per si arribés a ser cert que el professor li té mania, poder
reconduir la situació. Fer-li veure que, si ell s’esforça per fer allò que el
professor demana, si s’hi esforça de veritat i inclús s’ho pren com un repte,
si intenta establir-hi una comunicació positiva... segurament al final no només
aprovarà aquella assignatura si no que, a més, la seva relació també haurà
millorat.
I això no és tot. També els haurem sorprès: igual que els
adults tenim idees preconcebudes sobre com actuen i reaccionen els adolescents,
a ells els passa el mateix. Ho he pogut experimentar moltes vegades durant la
meva carrera professional. Davant de situacions similars a aquesta, si s’aconsegueix
trencar els seus esquemes, s’aconsegueix també que siguin molt més receptius a
buscar solucions.
© Mònica Colomer, 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada